Rafel Forga duent a terme les tasques de restauració de la càmera. Fotografía: © Martí Llorens / Factoría Heliográfica. 2015
INTRODUCCIÓ
¡He trobat la manera de fixar les imatges de la càmera fosca!
¡He sorprès a la llum fugaç i l'he encadenat!
¡He obligat al Sol a pintar-me els quadres!
Amb aquestes paraules, el pintor i empresari Louis-Jacques-Mandé Daguerre (1787-1851) va irrompre un dia de 1824 en la botiga del seu proveïdor habitual de lents, en el Quai de l'Horloge de París, l’òptic Vincent Chevalier i el seu fill Charles, ben coneguts per la construcció de microscopis i telescopis.1
Anys més tard, Charles Chevalier escriuria en les seves memòries que potser Daguerre, havia cantat victòria abans d'hora 2. No va ser fins el 1835, en una publicació anomenada Journal des Artistes, quan es va parlar per primera vegada del fet que Daguerre havia trobat la manera de captar en una placa preparada per ell, la imatge produïda per la cambra fosca..."3 Llavors, ja havien passat dos anys de la mort de l'inventor Joseph Nicéphore Niépce (1765-1833) amb qui Daguerre havia treballat sobre la possibilitat de fixar les imatges de la cambra fosca.
La comunicació oficial del procés complet de daguerreotip, el primer procediment fotogràfic de la història operatiu i comercialment viable, es va fer el 19 d'agost de 1839 a l'Acadèmia de Ciències de París, a càrrec del científic i polític François Arago (1786-1853). Tres mesos després, en un acte públic organitzat per la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, RACAB, es va realitzar la primera sessió fotogràfica a Espanya. Emprant una càmera model Daguerre-Giroux adquirida a París, el gravador Ramon Alabern i Moles (1811-1888) va obtenir un daguerreotip amb una vista de dos edificis del Pla de Palau de Barcelona. El paper exercit en aquesta històrica fotografia pel científic i metge Pere Felip Monlau i Roca (1808-1871) membre de la RACAB, va ser fonamental, atès que va ser ell qui va organitzar la compra d’aquest aparell al mateix Alabern.
L'any 2014 es va celebrar el 175 aniversari d’aquesta primera fotografia. Aquest va ser el tema de l’exposició El Daguerreotip. L’inici de la fotografia, organitzada per l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona. En el seu catàleg, s’hi van aportar noves dades relatives a aquest esdeveniment i a la pròpia figura de Ramon Alabern.4 La RACAB custodia des de 1839, la càmera amb la qual va obtenir aquell primer daguerreotip, avui desaparegut.5
DE LA CAMBRA FOSCA A LA CÀMERA FOTOGRÀFICA
A principis del segle XIX, la cambra fosca portàtil, un instrument òptic ben conegut des del segle XVII, es va convertir en càmera fotogràfica. Amb aquest nou aparell, ja no es tractava de veure passar el món en moviment a través d'una pantalla de vidre esmerilat i eventualment traçar un esbós amb llapis sobre un full de paper. El que ara es volia fer era capturar aquella escena vista sobre el vidre, la seva llum reflectida. Calia saber com impressionar un suport fotosensible, capaç de fixar la llum i així obtenir una imatge detinguda i permanent del món.
Aquesta nova i revolucionària operació no només va requerir de l'estudi i l'acurada aplicació de la química i de l’òptica. Era també el resultat d'una altra manera de concebre el món, d’un nou pensament, d'una nova mirada, que va convergir a Europa a principis del segle XIX. Aquesta nova etapa va requerir també d'un nou instrument òptic ideat per fer fotografies i no dibuixos. El primer model de càmera fotogràfica que es posar a la venda va ser Le Daguerreotype, l’any 1839.
LE DAGUERREOTYPE
Le Daguerreotype va ser el primer equip fotogràfic comercialitzat al món. Dissenyat pel propi Daguerre, va ser venut a París per Alphonse Giroux et Cie. i Susse Frères, amb un objectiu construït per Chevalier i després, també per Lerebours.
L’invent de Daguerre va aconseguir un èxit immediat tot i que la càmera amb l'equip complet era força pesat i el seu preu, 400 francs, una xifra elevada per a l' època. Sembla que no massa més de dotze càmeres d'aquest tipus s'han conservat fins a avui i totes elles estan exhibides en museus i institucions científiques.
LA CÀMERA DAGUERRE-GIROUX nº 178
La càmera de la RACAB, inclou el segell de garantia del venedor Alphonse Giroux et Cie. Està signat per Louis Daguerre i numerat amb el nº178 i el seu estat de conservació és força bo. De la resta de l'equip, s'han preservat la capsa dels productes químics i la capsa per emmagatzemar les plaques. En aquest equip, una peça fonamental per a la història de la Ciència, de la Tècnica i de la Fotografia, hi conflueixen altres circumstàncies que el fan únic:
– Amb aquesta càmera es va obtenir, tal com deia el cartell anunciador de 1839 la primera vista obtenida en España por el maravilloso proceder del Daguerrotipo.
Es per això, que posseeix un valor tant simbòlic com històric, per a la nostra ciutat i el nostre país.
– La càmera de la RACAB, juntament amb la càmera del departament de Física de la Universitat de Uppsala, Suècia, adquirida l'any 1841, semblen ser les dues úniques de la seva tipologia que segueixen sent propietat de la mateixa institució que les va adquirir al segle XIX.
–La realització d'una sessió fotogràfica pública amb la finalitat d’obtenir la primera fotografia a un país, sembla ser un cas únic en la història de la Fotografia.
EL PROJECTE DE RESTAURACIÓ I RECERCA
El fotògraf Martí Llorens, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la fotògrafa Rebecca Mutell, doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, dirigeixen el projecte de restauració i recerca relatiu a aquest equip fotogràfic. Interessats en la investigació, la docència i la pràctica artística mitjançant procediments fotogràfics històrics, treballen conjuntament aquests continguts sota el nom de Factoria Heliogràfica.
La primera fase ha consistit en la restauració d’aquest equip per tal d’assegurar la seva correcta conservació per al futur. Aquesta feina ha estat realitzada per Rafel Forga, llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, especialitzat en la restauració d’equips fotogràfics del segle XIX i la construcció d’equipament per la pràctica de procediment fotogràfics històrics.
La restauració de la càmera Daguerre-Giroux de la RACAB ha estat narrada sota la forma de una peça audiovisual dirigida per Lalo García i produïda per Txell Sabartés.
Finalment, el finançament per dur a terme aquesta feina de restauració, ha estat aportat gentilment per Valérie de Marotte i Vicenç Boned, col·leccionistes d’art que fins fa un any van dirigir la galeria de fotografia Tagomago a Barcelona.
Amb la restauració enllestida, el nostre objectiu és dur a terme una recerca de caràcter multidisciplinari amb els objectius de vincular i visibilitzar la càmera de la RACAB en el conjunt de càmeres d'aquesta classe que es conserven a tot el món i generar nous continguts teòrics que contribueixin a la construcció del relat històric sobre els orígens de la producció fotogràfica del nostre país.
En definitiva, es tracta de valorar i projectar degudament el que bé pot qualificar-se com el punt 0.0 de la Història de la Fotografia del nostre país.
Si pensem en aquella primera fotografia obtinguda en el Pla de Palau de Barcelona pel gravador Ramon Alabern en 1839, és emocionant i sorprenent saber que l’any 2014, segons Google i a través de la web Sightmaps, Barcelona va ser la tercera ciutat més fotografiada del món, superada només per Nova York i Roma.
Martí LLorens i Rebecca Mutell
Barcelona, gener 2016.
1 GERNSHEIM, Helmut and Alison- L.J.M.Daguerre. The world first photographer. The World first photographer. The World Publishing Company, Cleveland and New York, 1956. Pg. 47.
2 CHEVALIER, Arthur. Étude sud la vie et els travaux de Charles Chevalier, ingenieur opticien. Imprimerie Bonventure et Ducessois. Paris, 1862. Pgs. 139-147.
3 Journal des Artistes. 27 de setembre de 1835. Pg. 203.
4 TORRELLA Rafel, GARCÍA FELGUERA, Mª de los Santos, MARTÍ BAIGET, Jep, FERRER, Joan. El daguerreotip. L’ inici de la Fotografia. Ajuntament de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Institut de Cultura de Barcelona. Barcelona, 2014.
5 En relació al inicis e la fotografia a Espanya, cal veure; RIEGO, Bernardo. La introducción de la fotografía en España. Un reto científico y cultural .CCG Edicions. Centre de Recerca i Difusió de la IMATGE, CRDI. Ajuntament de Girona. Girona, 2000.
